Pàtxuli

Pàtxuli

Nom llatí: Pogostemon patchouli pellet

Història:

De la família de les labiades, descobert a l’Índia, l’arbust del pàtxuli va arriba a Europa amb el retorn de les creuades. Les seves fulles son molt semblants a les de la menta; exhala la seva olor quan estan molt seques.
A l’època de Lluis XIV, les dones de la Cort es feien porta xals de l’Índia i les fulles de pàtxuli servien contra les termites durant tot el viatge. Una vegada arribades a Versalles, els xals embolcallaven tota l’atmosfera i emmascaraven les males olors.
Les fulles del pàtxuli han estat utilitzades des de l’antiguitat com a substància aromàtica, sobretot amb fins religiosos. El pàtxuli s’utilitza a Xina com energia per equilibrar les energies.

Propietats: En perfumeria el pàtxuli te dos cares: pot ser molt oriental i femeni associat a la vainilla i a les notes polsoses. També pot ser fosc i masculí quan s’uneix a notes verdes o enfustades seques (cedre). Defectes relaxants, la seva qualificació olfactiva és de nota fusta, amb una olor intensa a fusta i a tabac, amb aspectes florits. La seva volatilitat és de nota de fons, molt tenaç.
L’oli essencial te uns efluvis camforats, enfustats humits sovint descrits com a “cava” o “florit”.
L’absolut és més molsa, més sotabosc i xocolata (és descobrint que el pàtxuli tenia aquest efectes cacau que el perfumista Olivier Cresp va pensar amb associar-lo al xocolata per Angel de Thierry Mugler.

Origen: Indonèsia, Índia i Illes Reunió

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z