Heliotropi

Heliotropi

Nom llatí: Heliotropium peruvarium

Història:

L’heliotropi es un arbust a flor de la família de les borraginàcies. Es tracta de una planta sarmentosa que creix com un petit arbust en els sols alcalins i floreix des de la primavera fins a la tardor. Les seves flors amb un perfum suau tenen un color blavós o blanc.
L’arribada d’aquesta planta a Europa, te una historia curiosa, relacionada amb la teoria de Newton sobre la forma de la Terra. Aquesta teoria va crear un debat científic, lo suficientment importa, que l’Acadèmia de les Ciències de Paris va voler posar-hi fi, impulsant una expedició amb finalitats geodèsiques.
Però aquesta expedició també tenia unes altres finalitats tangibles, no nomes científiques sinó econòmiques: era aconseguir el màxim coneixement sobre el cultiu de les plantes medicinals com la quina o d’essències com la canyella que tenia un comerç molt lucratiu.
Encara que la finalitat era arribar a portar la quina a Europa, l’expedició en aquest aspecte va fracassar, no obstant es van aconseguir altres coses. Els diferents científics varen fer expedicions per separat, entre elles, la de Jussieu que es va queda en el Territori de Quito durant molts anys, per recol•lectar llavors de quina, estudiar les varietats, les malalties i els remeis natius. En aquesta zona, apart de la quina, era una zona rica en plantes medicinals, que Jussieu va provar d’estudiar, entre altres, l’heliotropi, que funciona com un substitut de la quina en el tractament del paludisme, a més a més de tindre altres propietats terapèutiques.
Gracies a Jussieu, l’heliotropi va arribar a Europa, va començar enriquint les col•leccions reals i la seva deliciosa olor i el seu color únic, la van anar convertint en una preciosa curiositat en els seus inicis i posteriorment en indispensable en els jardins del segle XIX, especialment en el jardí Victorià.

Propietats: S’utilitza la tècnica del headspace per capturar el delicat perfum de la flor preservant-lo. El principals components del aroma del heliotropi son el benzaldehid, l’anisaldehid i el acetat de benzil.
L’aroma de les varietats més antigues, avui en dia molt difícils de trobar, tenien una qualitat entre innocent i melancòlica que fascinava en l’època victoriana: era una cosa fràgil i càlida, més intensa i delicada. Fi i amb una suavitat acaramel•lada, la fragància es lleugerament ametllada i afruitada, amb notes de cirera i regalèssia tot embolcallat amb un profunda nota balsàmica i una faceta floral aèria que recorda a la mimosa i a la violeta.
La nota de heliotropi aporta als perfums femenins però també algunes vegades als masculins un toc floral de vainilla, suau i balsàmic.

Originari: Originari d’Amèrica del Sud i dels boscos humits del Perú.

 

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z