Cedre de l'atlas

Cedre de l'Atles

Nom llatí: Cedrus Atlantica

Història:

La essència del cedre del Líban, de on deriva la varietat del cedre del Atlas, va ser extret i utilitzat per l’antic Egipte per la cosmètica, els perfums així com per embalsamar els cossos. Els egipcis han construït també el temple de Jerusalem amb fusta de cedre. L’arbre pot viure fins a 5000 anys. El cedre del Atlas es va introduir a Europa en 1839. En el Tibet, l’oli s’utilitza en els temples i en la medecina tradicional.


Propietats: Antisèptic, astringent, diürètic, estimulant, afrodisíac. Els seus efluvis fins i nobles son utilitzats com nota de fons en el perfums masculins.


Origen: Aquest arbre es abundant en les muntanyes del Atlas (Àfrica del Nord: Marroc i Algèria).

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z