Ambre gris

Ambre gris

Nom llatí: Physeter Macrocephallus

Història:

L’ambre gris es una excrescència patològica secretada per el catxalot. L’animal la produeix per protegir el seu estomac de les possibles ferides produïdes per els becs de les sèpies que ha ingerit. Es troba a l’oceà Índic en blocs de grandàries diferents, l’olor de les quals millora amb l’acció del sol i el iode marí. Actualment esta reemplaçat, casi integrament per substituts sintètics.


L’Ambre gris es coneix i comercialitza a l’Àfrica des de l’any 1000 a. J.C. Es considerava com un dels productes mes apreciats en el Magrib junt amb els esclaus negres i l’or.


En perfumeria, s’utilitza per donar un to vellutat i atractiu a tota la composició del perfum, a causa del seu efecte fixador de la fragància. La seva qualificació olfactiva és de nota ambrada, amb una olor a tabac, encens i terra humida, lleugerament animal i iodada. La seva volatilitat és de nota de fons.


Propietats: l’Àmbar gris reforça el desig i ajuda a sobreposar-se dels esforços i et torna tenaç. Les seves propietats son àmpliament reconegudes.


Origen: L’ Ambre gris es recull a Costes indiques d’Àfrica i Àsia, on es diposita a la platja junt amb els al•luvions.

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z