Violeta

Violeta

Nom llatí: Viola odorata

Història:

Gènere de plantes ornamentals de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Zeus, en aquell moment enamorat de Io, encarrega a la terra de crear en el seu honor la mes bella de les flors: Ion (violeta en grec). Pel fet de agradar-l’hi aquesta flor, Napoleó va ser anomenat algunes vegades Caporal Violeta. Aleshores es va convertir en emblema del partit imperial napoleònic. A Anglaterra, la seva olor era de les mes populars en la època victoriana.


Propietats: Les violetes estan molt sovint associades a la simplicitat i la modèstia. El seu perfum contribueix a la longevitat. Disposa al optimisme i al bon humor.
La seva utilització es en perfumeria de prestigi. L’absolut de les fulles de violeta es molt sovint decolorat, el color obscur es poc desitjat per la creació de perfums. Cristal•litzat, la violeta s’utilitza en pastisseria per la decoració de pastels i gelats.
Les fulles de violeta donen un perfum potent i molt particular a les notes verdes, vegetals i molt lleugerament florals.


Origen: La violeta es una planta herbàcia originaria d’Europa.
Creix en estat salvatge i es cultiva en  Àsia, França i Amèrica del Nord.

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z