Safrà

Safrà

Nom llatí: Crocus sativus

Història:

Planta herbàcia vivaç de la família de les iridàcies. La primera cultura europea del safrà va ser introduït pels àrabs a Espanya entre el 8º i el 10º segle.

Propietats: abans se ser molt apreciat com condiment, la seva primera utilització va ser medica. El safrà es tradicionalment utilitzat per les seves propietats sedatives, antisèptiques, antiespasmòdiques i afrodisíaques. El safrà permet estimular la respiració i calma el dolor menstruals. També es un antidepressiu.
El seu aroma es descrit per els xefs i especialista en safrà com semblant a la mel, però amb notes metàl•liques.

En perfumeria es una nota de cor i de fons, de la família de les especiades.
Té una olor típicament intensa característica del safrà, especiada, aromàtica, enfustada i fenòlica.
S’utilitza en els perfums de tipus Oriental, per realçar la nota d’ambre gris i per produir bouquets originals. Utilitzada durant molt de temps com agent colorant en els perfums, actualment esta substituïda per el groc tartrazine. 

Origen: els seus orígens es troben a Àsia.

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z