Pebre de Sichuan

Pebre de Sichuan

Nom llatí: Zanthoxylum piperitum

Història:

En l’antiga Xina, Ban Gu, el historiador de la dinastia Han, parla del palau de Chang’an i de les seves sales jiao fang, es a dir “habitacions de pebre”. Les parets d’aquestes sales, sembla ser, estaven recobertes de una capa, formada entre altres coses, de pebre, amb la finalitat de donar-l’hi calor i un aroma seductor.
No es un “verdader” pebre de fet, es una baia de una varietat de freixe salvatge. Les baies en un principi vermelles, van enfosquin a mesura que arriba el temps de recol•lecció, en el mes d’octubre. Es la seva escorça el que mes s’utilitza, assecada, cuita o triturada.

Propietats: menys agressiva per el paladar, menys brutal que el pebre negre clàssic, el seu perfum l’hi confereix moltes utilitats a la Xina, tan des de el punt de vista medicinal com culinari. Un emperador del segle octau prenia el seu te amb llet i amb aquest famós pebre.

Origen: Varies especies de pebre creixen a la Xina i al Japó, però la baia mes buscada, la Zanthoxylum piperitum, creix en la província de Sichuan.

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z