Magrana

Magrana

Nom llatí: PUNICA GRANATUM

Història:

La magrana de la família de les punicàcies es el fruit comestible del magraner. El nom de magrana, ve del llatí “granatus” que significa “abundant en grana”.


Propietats: Els antics Egipcis preparaven amb ell un vi lleuger amb gust a gerd.
Hipòcrites recomanava el suc de la magrana contra la febre i com fortificant davant les malalties.


Origen: El magraner es un arbust al que l’hi agrada la calor i tem els grans freds. S’adapta be a tota la zona mediterrània, en la mateixa zona climàtica que l’olivera.
Originaria de Pèrsia (Iran), es cultiva al menys des de fa 5000 anys en Àsia Occidental i en el Nord d’Àfrica, creixia en els jardins penjats de Babilonia; esta representada en alguns baix relleus de Karnak (Egipte) i sobre alguns mosaics bizantins en Qasr-el Líbia (Líbia).

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z