Heliotropina

Heliotropina

Història:

La heliotropina va ser descoberta l’any 1869 per Fittig i Mielk.
La heliotropina es troba en forma natural en el pebre negre i en el extracte de vainilla de Tahití, una forma més afruitada que d’altres vainilles.

Propietats: La heliotropina per si mateixa es un material amb un olor agradable pel que s’utilitza en perfumeria i té propietats medicinals beneficioses, però també és un precursor directe del les drogues de síntesi.
L’olor de la heliotropina es molt característic: bàsicament dolç floral amb un caràcter entre mimosa – iris -violeta i lilàs, amb matisos avainillats – balsàmics – ametllats. Té una faceta afruitada que recorda a la gerd i a la cirera; és càlida, lleugerament anisada, una mica herbàcia i cremosa amb un toc especiat tipus canyella.
La heliotropina en perfumeria té un ús més ampli:
• S’usa per reconstruir acords florals de lilàs, mimosa, heliotropi, pèsol de olor, muguet, clavell o flors exòtiques com la datura.
• Funciona com modificador i produeix un efecte lifting en els acords de vainilla i de fava Tonka.
• Junt amb la cumarina es la base per reconstruir l’aroma de les ametlles.
• També s’usa en acords ambre i en acords polsosos
La heliotropina és a més a més un bon antiinflamatori amb un efecte equivalent a la hidrocortisona usat per determinades irritacions cutànies.

Origen: Producte resultant de la síntesis

 

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z