Datura

Datura

Nom llatí: Datura stramonium

Història:

El gènere de les plantes Datura pertenece a la clàssica farmacopea “herba de les bruixes” untament amb la belladona, la mandràgora. Tradicionalment ha estat lligat a les figures de bruixots i bruixes, xamans i herboristes gracies a les seves característiques psicotròpiques i al•lucinògenes; encara que també ha estat un ingredient essencial en les pocions d’amor i ungüents de les bruixes, també és típic en la formulació de verins ja que el seu contingut en alcaloides tòxics poden provocar des de deliris o trastorns mentals greus fins a la mort. Aquest usos l’hi ha valgut el sobrenoms com Trompeta del diable, Figuera del infern, flor de la lluna o Estramoni (la varietat stramonium es la més extensa a Europa). El seu nom deriva del hindú “Dhatura” que significa poma espinosa i es la forma que té el fruit d’aquesta planta.

Propietats: a pesar del perill que entranya aquesta planta, les seves qualitats analgèsiques i broncodilatadores la van convertir en un producte indispensable en la medicina de algunes cultures; a la Xina es barreja amb cànnabis i s’usa com anestèsic, també era popular en aquesta cultura com antireumàtic.  En algunes zones de Llatinoamericà encara s’usa per pal•liar dolors.

Origen: es una planta nativa de Sud-americà, en l’actualitat es cosmopolita i molt comú a tota Europa.

Tots a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z